Parlem-ne – Rambla de Catalunya, 2 de diciembre de 1935

Carme Amaya és una gitana <cent per cent>. La genial ballarina “canyi” Carme Amaya que intervé a “La hija de Juan Simón”, producció nacional. 2 de filmófono, no pot estar-se quieta ni un minut… Hem parlat amb ella diverses vegadas als estudis Roptence, de Madrid, on s’impressiona  la pellicula i no ha hagut manera de completar les dades que sobre la seva interessant personalitat artística hem intentat reunir.

Carme –nom que per ell mateix expressa ja una raça i un carácter – sembla que té polvora en lloc de sang. Ha nascut ballant tal como assegura la seva germana, els ulls negres de la qual són un poema de Gracía Lorca…I no resisteix un interrogatori com el nostre, tan pesat com el d’un fiscal. Quelcom, peró, hem pogut esbrinar a través de la seva pintoresca conversa: Que té disset any, que va néixer a Granada, que als cuatre anys ja guanyava diners ballant davant els turistes anglesos i que abans dels sis anys es presentá davant del public  - amb majúscula, pel respecte que aixó fa – que la va rebre entusiasmada…

Tot aixó és poc encara, peró no desesperem que s’acostumi a nosaltresi que poguem recollir més endavant noves dades sobre la genial “emp radriu de la dansa gitana” tal com ja s’ancmena entre els professionals del seu art.