Els inicis professionals de Carmen Amaya

Dels anys 20 a la Guerra Civil

per Montse Madridejos Mora

RESUM

La gran bailaora Carmen Amaya va començar la seva carrera professional en els anys 20 a Barcelona. En les següents pàgines s'analitzen en detall les aproximacions (en algun cas es podrien anomenar anècdotes) que s'han abocat sobre els seus inicis com a bailaora. Es fa un recorregut des del seu naixement, proposat en 1917, 4 anys més tard del que es convenia fins a la data, passant pels seus primers anuncis en premsa el 1926, la seva actuació amb José Cepero, la seva actuació amb la seva tia La Faraona i Raquel Meller a París, el seu primer reportatge fotogràfic amb motiu de la Semana Andaluza de Barcelona de 1930, el seu enlairament professional ja amb el sobrenom de La Capitana i acabant amb la seva eclosió a Madrid com a estrella flamenca i cinematogràfica (a causa de les pel·lícules La Hija de Juan Simón, de 1935, i María de la O, de 1936).

INTRODUCCIÓ

Carmen Amaya (Barcelona, ​​1917 (1) - Begur, Girona, 1963 (2)), la bailaora més famosa universalment va començar a ser professional a la seva ciutat natal, Barcelona, ​​als anys vint i la seva eclosió es va produir entre 1935, com a artista convidada a la pel.lícula La Hija de Juan Simón de José Luis Sáenz de Heredia, i 1936, com a protagonista principal de María de la O, de Francisco Elías.

Desgraciadament, bona part de la informació sobre els seus inicis estan trufats d'anècdotes i imprecisions que s'han anat arrossegant des del primer apunt biogràfic que es va publicar sobre ella, el de Salvador Montañés (3). Les posteriors biografies que se succeeixen cronològicament, la de Mario Bois (1994), la de Francisco Hidalgo (1995) o la de Paco Sevilla (1999) no han pogut aclarir tots els dubtes existents al respecte. Només Paco Sevilla s'atreveix a admetre que most dates during this period are only aproximations, since there is so little documentation of Carmen’s early life (4).

RECORREGUT CRONOLÒGIC

Abordem la llegenda amb el misteri de la seva data de naixement. La seva partida de Baptisme va desaparèixer en l'incendi de l'església de la parròquia del Poble Nou de Barcelona (5), el que ha facilitat les invencions al respecte. S'explica que va néixer el dos de novembre de 1913, en una barraca de la platja del Somorrostro, mientras la lluvia y el mar se encabritaban por la tormenta (6).

Els seus pares José Amaya,  El Chino, i Micaela Amaya van tenir onze fills dels quals sis van sobreviure: Paco, Carmen, Antonia, Leonor, Antonio i María (7). La seva mare era bailaora però amb prou feines va actuar professionalment. En canvi,  El Chino, guitarrista flamenc, de seguida va veure el talent innat de la seva filla i recorria a les nits les tavernes i botigues de queviures del Barri Xino barceloní en la seva companyia.

Fins al 21 de maig de 1931, data en què apareix el primer article del periodista Gasch comentant l'art de Carmencita hem d’imaginar-nos-la acompanyant al seu pare cantant i ballant fins a la matinada. Actuant diverses vegades per nit, al Bar del Manquet, en el Nuevo Mundo, al Cangrejo, a l'Edén, al Teatro Circo Barcelonés, al bar de Juanito el Dorado o al famosíssim Villa Rosa, temple flamenc gestionat per la família Borrull.

Com a artista apareix, per primera vegada a la premsa, el 30 de novembre de 1926, anunciada com a integrant del quadre flamenc de Miguel Borrull, encara com Carmencita la Gitana, en un certamen de baile, toque y cante jondo al Teatro Circo Barcelonés.

Una de les anècdotes que s'expliquen de Carmen Amaya en els seus inicis professionals a Barcelona és la que es va refugiar sota l'abric del gran cantaor José Cepero. Les ordenances municipals de l'època no eren tan estrictes com ara, però no havia de ser legal que una nena d'uns 10 anys ballés en un teatre fins a altes hores de la matinada. Una nit, en acabar l'espectacle en què actuaven, entre altres, Carmen i Cepero, va entrar la policia a efectuar un registre i la petita Carmen, per evitar problemes, es va camuflar sota l'abric del cantaor, podent eludir la intervenció policial. L'anècdota la va publicar D.H. Pohren el 1964:

My father ran for a taxi to have waiting at the stage door, and I ran backstage looking for a hiding place. You'll never guess where I hid - under the overcoat of the cantaor José Cepero! He was a big man, and I a tiny tot, un and he held me inside his coat with one hand while the police searched in vain. ¡Ozú! (8)

Aquest fet sembla que va haver d'ocórrer al desembre de 1926, quan la premsa barcelonina va anunciar l'arribada de Cepero a Barcelona per actuar al Circo Barcelonés, encara que en aquesta ocasió Carmencita la Gitana no apareix en el cartell (9).

Molt possiblement, el 1929, i només uns mesos abans del començament de l’Exposició Internacional de Barcelona, ​​va poder tenir lloc l'actuació de Carmen Amaya, la seva tia Juana Amaya, La Faraona, i altres familiars artistes, amb la cupletista Raquel Meller al Palace de París. La Meller va estrenar, l'abril del citat any, la revista titulada París-Madrid amb llibret de Leo Levriere, Henri Varna i Fernando Ronvray i música del mestre Jacinto Guerrero (10). S'explica que la tia de Carmen, La Faraona, va tenir un altercat amb la Meller i com que les dues artistes eren de forta personalitat van acabar a bofetadas y yo las di toas (11), segons comentava la primera. Aquesta actuació és la qual cita Francisco Hidalgo (12) per confirmar el xoc entre La Faraona i la Meller.

De totes maneres, s'ha passat per alt que hi va haver una primera actuació de Raquel Meller a París en la qual és molt més evident que van actuar els Amayas. El nom de Juanita Amaya (une revélation) apareix a l'anunci de l'espectacle Grand Gala  en el Cabaret Espagnol de París, el 19 de juny de 1928 (13).

Amb motiu de la Semana Andaluza de l'Exposició de Barcelona, ​​celebrada entre el 15 i el 24 de juny de 1930, es van realitzar diversos reportatges fotogràfics amb artistes gitanos i flamencs al Poble Espanyol de Montjuïc. Amb un decorat consistent en un carro, un burret i un calder es van fer pintoresques fotos a la família de Carmen Amaya, ella inclosa. Es tracta d'una col·lecció de quatre fotos, que van ocupar dues pàgines senceres del suplement Notas Gráficas del diari La Vanguardia publicat el 24 de juny de 1930, que constitueixen la primera aparició fotogràfica datada de Carmen Amaya.

A la primera fotografia, Carmen apareix asseguda al voltant del calder, segurament el seu pare de peu amb la guitarra i la seva tia La Faraona, asseguda a terra a l'esquerra. En les següents dues fotografies està pujada sobre del burret i, en l'última, apareix al costat de la seva tia.

Tornant al misteri de la seva data de naixement, si hagués nascut el 1913, la nena de les fotografies hauria de tenir en l'època de l’Exposició (juny de 1930), uns 17 anys, edat que considero no es correspon amb un cos tan menut i encara per desenvolupar, sobretot comparant-la amb el port de la seva tia, que li treia, literalment, mig metre.

El primer article que va descobrir per al públic, en general, el talent de Carmen Amaya va ser el que li va dedicar Sebastià Gasch a la revista Mirador a 1931. En aquest article, Gasch considerava que tenia uns 14 anys, pel que havia d’haver nascut el 1918:

A La Taurina cal estar de sort i cal encertar el dia. Car algunes nits, poques, hi balla la Carmencita. Es fa difícil de trobar la paraula exacta per a comentar aquesta meravella.

Imagineu-vos una gitaneta d'uns catorze anys asseguda damunt d'un tablado. Carmencita, roman impassible i estatutària, altiva i noble, amb una noblesa racial indefinible, hermètica, absent de tot i de tots, sola amb la seva inspiració, en una actitud figée per a permetre a l'ànima d'elevar-se vers regions inaccessibles. De sobte, un bot. I la gitaneta balla. L'indescriptible. Ànima. Ànima pura. (14)

Aquest article es va acompanyar d'una foto de la taverna La Taurina, en la qual es pot imaginar una gitaneta damunt d'un tablao. La mateixa fotografia ja havia aparegut un any abans a la revista Imatges (cosa habitual en l'època, ja que les fotografies i els fotògrafs eren escassos i estaven molt cotitzats), pel que podem deduir que, si la de la foto és Carmen Amaya, quelcom  molt probable, ja actuava el 1930 a La Taurina.

De totes maneres, sembla que Sebastià Gasch tampoc tenia molt clara l’edat de Carmen Amaya ja que, l'any següent, a la mateixa revista Mirador, va tornar a escriure que tenia catorze anys, juntament amb un al·legat apassionat de l'ardor del seu ball:

Començarem per la Carmen Amaya, la gitaneta de catorze anys que ja coneixen els nostres lectors. Ja vàrem dir que l'Escudero la considera com una de les millors ballarines espanyoles, i que se la vol emportar a Amèrica. Aquesta noieta és un producte brut de la natura. Com totes les gitanes, ha devia néixer ballant. És l'anti-escola, l'anti-acadèmia. Tot el que sap, ja ho sabia quan va néixer. La Carmela s'apodera tot seguit de l'espectador amb l'enèrgica convicció del rostre, amb les seves prodigioses dislocacions de malucs, amb l'embriaguesa de les seves piruetes a la segona, en les quals l'ardor animal s'alia a la precisió russa, con la rabiosa bateria dels talons i amb el joc variat dels seus braços que tan aviat s'enlairen, excitats, com cauen abandonats, morts, al llarg del cos, moguts únicament per les espatlles. Dansarina completa, el més impressionant és el seu nervi que engendra sobresalts patètics, la seva sang, la seva violència, el seu ardor salvatge de ballarina nata. (15)

Al costat d'aquest reportatge apareixia una foto de Carmen amb el seu pare, el guitarrista El Chino, segurament al Bar del Manquet.

Per contribuir una mica més a la confusió pel que fa a l'edat i al lloc de naixement, les fotografies (que he comentat anteriorment) en què apareix la família Amaya durant la Semana Andaluza de Barcelona de 1930 van ser subtitulades Gitanas cordobesas  i Gitanas andaluzas i també van ser publicades anys més tard en sengles reportatges de la revista Mirador (la foto nº 3 va sortir el 15-2-1934, subtitulada Temperament i la nº 4 el 30-3-1933 subtitulada Juana i Carmen Amaya).

Continuant amb la hipòtesi que 1913 era un any massa d'hora per al naixement de Carmen Amaya i que el periodista Gasch li suposava uns 14 anys el 1931 i 1932, hauria d'haver nascut entre 1917 o 1918 (16). De totes les dates plausibles, m'inclino per 1916 o 1917 a causa del següent titular d'un article de Juan G. Olmedilla per a la revista madrilenya Crónica a l'agost de 1935:

Una  bailaora que meterá mucho ruío...

La gitana Carmen Amaya, cañí de pura sangre,nacida en la cueva granadina de la vieja dinastia de los Amaya.

Niña prodigio en París. Bailarina de Puerto en los cafés de la Marina del Mediterráneo. Elemento de color en los cabarets de Madrid. ¿Retoñará, superado, en esta chiquilla de diez y ocho años, el estilo flamenco de Pastora Imperio? Quizá..., però si no olvida el ejemplo supremo de Antonia Mercé, Argentina.  (17)

Malgrat la reiterada obstinació a obviar que Carmen Amaya va néixer a Catalunya (segurament era més exòtic situar el seu naixement en una cova del Sacromonte granadí que en una barraca de la platja de Barcelona) el titular atorga 18 anys a l'artista a l'agost de 1935, per la qual cosa es dedueix que hauria d'haver nascut al novembre de 1916. Efectivament, les imatges que il·lustren el reportatge mostren a una Carmen Amaya en l'enlairament de la seva carrera com a estrella flamenca, acompanyada pel seu pare El Chino i el seu germà Paco Amaya, amb una aparença que sembla encaixar perfectament amb l'edat de 17-18 anys.

Un altre article de la premsa madrilenya li suposa diez-y-siete estíos (18) al novembre de 1935, amb el que també quadraria haver nascut el 1917 i tenir 17 estius en aquesta data (i, de fet, 18 anys acabats de fer.)

Pel que fa al lloc de naixement, ja ningú discuteix el seu origen barceloní, tot i que la seva família fora granadina. En les seves pròpies paraules:

Las dos ramas de mi família procedent del Sacromonte granadino, però yo soy catalana de los pies a la cabeza. Aunque no hablo catalán, lo entiendo perfectamente (...)

Nací a la orilla del mar. Mi vida y mi arte nacieron  del mar. Mi primera iea del movimiento y la danza me vino del ritmo de las olas. (19)

Les següents aparicions de Carmen Amaya a la premsa barcelonina ja són de 1931, en plena II República, quan ja s'havia guanyat el sobrenom de La Capitana, per el seu fort caràcter i personalitat en les taules.

A l'agost de 1931 va estar puntualment a Madrid amb el seu pare al Monumental

Cinema actuant en la troupe de Manuel Vallejo i Manuel Torres, al costat del Niño del Almendro, Juan Varea, Chato de las Ventas, Miguel López i Niño Pérez (20). Un espectacle similar a aquest va ser portat a l'Olympia de Barcelona, ​​cinc dies més tard, el 20 d'agost, així que suposo que Carmen i el seu pare tornarien a casa i seguirien actuant en els escenaris barcelonins.

Gasch afirmava al novembre de 1931 que Carmen Amaya estava treballant a l'Apolo amb l'obra Lo que puede un fandanguillo (21), però no he trobat cap anunci que ho confirmés en la cartellera de La Vanguardia d'octubre o novembre d’aquell any.

El que sí podem afirmar és que el 3 de desembre de l'esmentat any La Capitana compartia cartell en un grandioso festival flamenco CANTE  JONDO publicitat a La Vanguardia. També va sortir el seu nom en els anuncis previs a l'estrena, els dies 1 i 2 de desembre de 1931.

A partir de llavors, va ser anunciada amb assiduïtat a la premsa, acompanyada en moltes ocasions pel seu pare José Amaya, El Chino, i per la seva tia Juana Amaya, La Faraona. En aquest mateix mes de desembre, va tornar a ballar al Circo Barcelonés amb els cantaores la Niña de los Peines, Pepe Pinto, El Carbonerillo i el Cojo de Málaga i amb els guitarristes Sabicas i Niño Ricardo. Aquest magnífic espectacle flamenc repetia el cartell de la setmana anterior, el 10 de desembre de 1931, però s'afegia a la mitja part baile por la fenomenal bailaora cañí Carmen Amaya, La Capitana. (22)

Es pot considerar que les esmentades actuacions barcelonines van suposar el seu descobriment com a artista professional, el que li va permetre actuar en endavant en nombrosos espectacles flamencs i de varietats.

Així, el 1932, va actuar al Teatro Circo Barcelonés (23) (el 28 d'abril, 3 de maig, 2 de juny, 11 de juny, 13 d'octubre i 27 de desembre), a l’Olympia (24) (els dies 26 de gener, 26 de maig i 2 de juny) i al Teatro Nuevo (25) (el 26 de novembre).

El 1933, va actuar al Teatro Circo Barcelonés, el Coliseo de las variedades, els dies 1 de febrer i 1 de marzo (26) i el 18 de març al Teatro Nuevo (27). Aquest mateix mes, el dia 24, en un espectacle organitzat per l'associació d'artistes avantguardistes ADLAN (Amics de l'Art Nou) al Club de Tennis Turó va ballar al costat dels altres membres del quadre flamenc del Bar del Manquet (Encarna, el Tobalo i el seu pare, entre d'altres). Gasch, respecte a l'esmentada sessió, alertava sobre la pèrdua de facultats de la petita Carme, a la qual devien haver extenuat les tres actuacions diàries que feia a l'Edén, al Manquet i al Villa Rosa:

Se'ns ha dit que anàvem a veure el millor Quadro Flamenc de la Península. El que hem

vist ho era sis mesos enrere. Ara, però, no gosaríem afirmar-ho. El conjunto del Turó, en efecte, no és altra cosa que les deixalles d'aquells i aquelles formidable Quadro Flamenc del bar del Manquet del qual ja parlàrem ací. Aquell prodigis Gato que, ballant, per farrucas, no tenia rival, aquella meravellosa Romerito, reina de les alegrías i de les sevillanes, han estat substituïts per la insignificant Encarna i pel gris Tobalo. A mes, hem constatat amb pena una minva considerable de facultats a la petita Carmen Amaya (La Capitana). D'aquella enèrgica convicció del rostre, d'aquelles prodigioses dislocacions de malucs, d'aquell nervi i d'aquell ardor salvatges, que engendraven sobresalts patètics ja no en queda res. O gairebé res. A aquesta  noia ens l'estan fent malbé. Amb l'afany de lucre, la fan actuar tres vegades cada nit: al Bar del Manquet, a l'Edèn i a Villa Rosa. I aquests excessos usen fatalment la constitució més robusta. A més aigualeixen el seu art. Li fan cantar el ManoloReyes, no menys, li fan introduir en els seus balls passos russos, negres i cubans, fins a fer-ne  una cosa híbrida i perfectament heterodoxa. Sense fons, extenuada, si això dura aviat no hi haurà Carmencita. Però no voldríem precipitar-nos. No sabem si el seu pare, El Chino,  cregut que havien d'actuar davant d'un públic d'aristos, li ha imposat aquestes concessions a la galeria. Feia temps que no l’havíem vist ballar. Ajornem el nostre judici definitiu per a després d'haver-la vist en un ambient més càlid i més  pur que el del Turó. (28)

Afortunadament, sembla que només va ser un mal dia de la artista, unit a un ambient encotillat i poc propici per les arrencades racials de Carmen Amaya i els seus.

Les seves últimes actuacions registrades el 1933 es van succeir el 21 de maig al Teatro Barcelona i el 14 de setembre anunciada com a integrant d'un espectacle de varietés al Gran Cine Colón. El gran ballarí Vicente Escudero considerava, al juliol de 1933, que només hi havia tres ballarines a Espanya a tenir en compte, La Argentina, Carmita García, la seva parella, i Carmen Amaya:

Ballarines, només n'hi ha tres. Per mi i per tot el que vulgui ésser franc. La Argentina, la més artista; Carmita, la més completa, i la Carmencita Amaya, la més flamenca. (29)

El 1934 va actuar al Teatre Romea els dies 15 de juny, 28 de juliol i 11 d’agosto (30).

El 24 de gener de 1935 va actuar en el Teatro Circo Barcelonés (31) i al febrer en un espectacle a benefici d'una de les teloneres del cabaret El Molino (32). Les següents actuacions les hem de seguir ja a Madrid, on es va traslladar per seguir provant fortuna. Sembla que va debutar al març de 1935 al Teatro Hollywood (33) i va anar encadenant actuacions en nombroses sales i teatres madrilenys, com el Buho Rojo (34), el Cine Europa (35), La Latina (36) o el Coliseum (37). El 22 de juny va participar en el magnífic homenatge organitzat per Fernando de Triana a la bailaora-ballarina La Argentina (38) i el 23 de juliol en un espectacle de varietats amb Luisita Esteso, on ja s'anunciava amb sus cinco guitarristas gitanos. La revelación coreogràfica de 1935 en el Coliseum de Madrid. (39)

També va formar part de l'elenc d'artistes contractats per a la Revetlla de la premsa el 3 d’agost (40) i va treballar sense parar fins a finals d'any, alternant entre el Teatro Ideal (41), la sala Stambul (42), el Barbieri (43) i el Pompeya (44).

Així mateix, al setembre d'aquest mateix any va rodar la pel·lícula La Hija de Juan Simón, que es va estrenar el 15 (45) de desembre a Madrid i el 19 a Barcelona, ​​estrena al Cine Urquinaona al qual va assistir personalment.

Amb motiu de l'estrena d'aquesta pel·lícula va ser entrevistada per al número de novembre d'aquest mateix any de la revista especialitzada Cinegramas.

A Carmen Amaya hay que ir a verla al rincón de los gitanos. A la taberna del Albaicín. Porque ella, con los suyos, no tiene que fingir ni esforzarse para ser –¡por lagloria de Catón! – la nueva emperaora de la danza cañí.

Carmen –ópera de Bizet– Amaya –ópera de Guridi– hace la película como salta al tablado, como una cotidiana prolongación de su vida de diez y siete estíos. Se encuentra en el set sin asombrarse de nada. Eso sí: se ríe mucho, porque a ella la seriedad de estas coses matemáticas –el sonido, la luz, el tiempo– le produce cosquillas.

La Amaya tiene pólvora en la sangre. Sus arreos son los “palillos”. Su descanso, bailar y bailar.

Allí donde una guitarra se temple, allí este manojo de nervios se “arranca” a taconear con ritmo de locomotora.

Habla con nosotros a igual velocidad. A noventa por hora. Lo ideal para estas interviús relámpago que, a veces, captan un carácter con dos plumazos casi ilegibles.(Stephan Zweig tiene que sudar más.)

Trayectoria de esta gitanilla “sembrada” de temperamento, que hoy hallamos como figura del reparto de La hija de Juan Simón. Nacida en Granada. (¿Estaba en su entro?) A los cuatro años bailaba con su familia –todos bailarines– ante los ingleses. A los seis –como Shirley Temple– debutó seriamente, enfrentándose con el público “que paga y que pega”. Y a París, al Palace, con Raquel Meller. Ha hecho dos películas: La Bodega y Dos mujeres y un Donjuan. Esta es la tercera. Y a la tercera va la vencida. (46)

A partir de llavors, la seva fama va continuar creixent sense límits. Les seves actuacions es succeïen per tot Espanya. Va debutar a Sevilla l'11 de desembre de 1935, al Teatro Lloréns, en una funció a benefici de la Creu Roja amb la qual va obtenir molt bona crítica:

Esa gitana Carmen Amaya acaso no sepa echar las cartas, pero lo que es bailar, como la más pura heredera del faraonismo. (47)

Probablement, l'actuació sevillana que recorda d'ella el cantaor Antonio Mairena en les seves Confesiones (48), a principis del 36, va ser el festival fet a beneficio de los damnificados por el temporal en el Coliseo España. Allà van actuar, al costat de Carmen Amaya, Rafael Ortega, la Niña de los Peines i Pastora Imperio. (49)

El 1936 va ser la protagonista principal de María de la O, pel·lícula que es va rodar parcialment en els estudis Orphea de Montjuïc i seguia ballant esporàdicament a Barcelona, ​​com al festival a benefici del bailaor Antonio Viruta al Teatro Circo Barcelonés el 8 de gener de 1936. (50)

La crida del cinema li va permetre participar en la pel·lícula de Jerónimo Mihura Don Viudo de Rodríguez, que es va estrenar el 2 de març de 1936 al cinema Actualidades. (51)

A més de continuar ballant (52), va fer algunes incursions com a cantaora que li van permetre gravar per les discogràfiques a Barcelona, ​​com el tema La Tana (53), una zambra amb les guitarres del seu pare, El Chino, i el magnífic concertista i guitarrista Pepe Hurtado.

L'esclat de la guerra civil espanyola, al juliol de 1936, va enxampar la família Amaya a Valladolid (54), amb un contracte pendent per actuar a Lisboa. Penosament, van aconseguir arribar a Portugal, però es van trobar que el contracte havia estat rescindit. Finalment, van aconseguir passatge cap a Buenos Aires i, amb tot el temor del món, es van embarcar cap a l'aventura americana. Però això ja és una altra història.

Conclusions

Hi ha dubtes que el naixement de la bailaora Carmen Amaya es produís el 1913. Després d'analitzar les fotografies i les cròniques de l'època, es proposa com a alternativa amb més fonament el 1917.

Es presenten referències hemerogràfiques inèdites dels primers anys a les taules de Carmen, allà per 1926, i es delimiten cronològicament les seves actuacions amb Cepero (1926), amb Raquel Meller (1928 i 1929), la seva participació en l'Exposició de Barcelona (1930), el seu enlairament professional com La Capitana (1931) i el seu trasllat a Madrid (1935).

La fama aconseguida com a bailaora flamenca li va donar-li l'oportunitat d'estrenar en els estudis de cinema, participant en La Hija de Juan Simón (1935), Don Viudo de Rodríguez (1936) i María de la O (1936) i gravar per les discogràfiques com La Tana, amb les guitarres del seu pare El Chino i Pepe Hurtado.

NOTES AL PEU DE PÀGINA

1 Tradicionalment, s'ha escrit que va néixer el 1913, però tractaré de demostrar en les pàgines següents que 1917 és una data amb més fonaments per datar el seu naixement.

2 Va morir el 19 de novembre de 1963, a la seva finca La Masía de Begur, a les nou i cinc del matí..

3 Salvador Montañés, Carmen Amaya. La bailaora genial, Ediciones G.P., Barcelona, ​​1964.

4 Paco Sevilla, Queen of the Gypsies, Sevilla Press, San Diego, Ca, EUA, 1999, pàg. 29. La mayoría de fechas de este periodo son solo aproximacions ya que hay muy poca documentación sobre los primeros años en la vida de  Carmen, traducció de l'autora.

5 Després de consultar l'arxiu de l'Arquebisbat de Barcelona, em van confirmar que no hi ha cap Carmen Amaya en els arxius de les dues esglésies que existien en l'època, Sant Miquel del Port (a la carrer Sant Miquel, a la Barceloneta) i Santa Maria del Taulat i Sant Bernat Calbó (al carrer Pujades, al Poble Nou).

6 Francisco Hidalgo, Carmen Amaya. Cuando duermo sueño que estoy bailando, Ediciones Carena, 2009, p. 37.

7 F. Hidalgo, cit., Pàg. 39.

8 D. E Pohren, Live and legends of Flamenco: A Biographical History, Society of Spanish Studies, Editorial Católica Española, Sevilla, 1964, pàg. 233.

9 La Vanguardia, 23-12-1926.

10 Heraldo de Madrid, 15-4-1929.

11 S. Montaner, cit., Pàg. 20.

12 F. Hidalgo, cit., Pàg. 73.

13 Le Figaro, 19-6-1928.

14 Sebastià Gasch, Avez-vous vu dans Barcelone ...?, Mirador, 1931.05.21.

15 Sebastià Gasch, La dansa. Cuadro flamenco, Mirador, 1932.06.30.

16 Recentment, Jordi Pujol Baulenas i Carlos García de Olalla Maristany proposen com a més probable data de naixement 1918 o 1919, Carmen Amaya. El mar me va enseñó a bailar ..., Almendra Music, Barcelona, 2003, pàg.6.

17 Juan G. Olmedilla, Una bailaora que meterá mucho ruío, Crònica, 4-8-1935.

18 Santiago Aguilar, Interviús a Angelillo, Pilar Muñoz y Carmen Amaya, Cinegramas, 34-11-1935.

19 F. Hidalgo, cit., Pàg. 37.

20 ABC Madrid, 15-08-1931.

21 Sebastià Gasch, L'Escudero ens parla d'ell i dels seus, Mirador, 5-11-1931.

22 La Vanguardia, 17-12-31.

23 Anunciada com Carmelita Amaya al Festival para la creación de autores de Cataluña els dies 26, 27 i 28-4-1932 a La Vanguardia del mateix dia. També va actuar el 3-5-1932 segons La Vanguardia del mateix dia. L'espectacle del2-6-1932 va ser a benefici de la taquillera del teatre, anunciada com a colosal bailaora flamenca, compartint cartell amb la formació Catalunya Nova, segons La Vanguardia del 2-6-1932. L'actuació de l'11 de juny va ser anunciada a La Vanguardia els dies 8, 10 i 11-6-1932. El 8 de juny no s'anunciava el seu nom, tan sols es deia que actuaven 4 bailaoras. El 10 i 11 de juny es revela que aquestes bailaoras eren María la Gitana, La Romerito, La Faraona i Carmen Amaya. El 13 d'octubre es va fer el benefici al representant d'artistes Sr. Soler, va ser anunciada el 12 i 13-10-1932 a La Vanguardia. Finalment, el 27 de desembre va actuar en un espectacle d'òpera flamenca a benefici del cantaor Lorenzín de Madrid, La Vanguardia, 27-12-1932.

24 La Vanguardia, 26-1-1932 i La Vanguardia,26-5- 1932, p. 17.

25 La Noche 26-11-1932 Carmen i el seu pare actuaven com a entreteniment entre sarsuela i sarsuela.

26 La Vanguardia, 1-2-1933. La ressenya de la reaparició de Guerrita a Barcelona de l'1 de març, apareix a La Vanguardia, 3-3-1933.

27 Anunciat el 17 i 18-3-1933 a La Vanguardia.

28 Sebastià Gasch, Dos Mons, Mirador, 30-3-1933.

29 Sebastià Gasch, V. Escudero i el ball espanyol, Mirador, 13-7-1933.

30 Va actuar en el comiat de Lola Cabello de Barcelona, Carmen Amaya era titllada de bailarina de más puro estilo calé, La Vanguardia, 21-5-1933. En el Gran Cine Colón, segons La Vanguardia, 14-9-1933. Les actuacions del 34 al Romea van ser anunciades el mateix dia al diari La Noche. El 15 de juny apareixia la grafia Carmencita Amalla. L'11 d'agost actuava en un quadre flamenc amb el Niño de Levante y Pepe Alba.

31 En el benefici al guitarrista Pepe Hurtado, anunciat els dies 22, 23 i 24-1-1935 a La Vanguardia.

32 Al costat de Lolita Granados, segons Sebastià Gasch, El Molino. Memorias de un setentón, Dopesa, Barcelona, 1972, pp. 111-113.

33 Heraldo de Madrid, 3 i 30-3-1935 i 3, 5 i6-4- 1935.

34 Heraldo de Madrid, 23-4-1935.

35 Heraldo de Madrid, 3 i 4-5-1935 com a fi de festa amb el niño León

36 Heraldo de Madrid, 1-6-1935 com revolucionaria del arte gitano y andaluz.

37 Heraldo de Madrid, 12-7-1935 en el benefici de la tiple còmica Olvido Rodríguez.

38 Heraldo de Madrid, anunciat el 20-6-1935, la ressenya posterior es va publicar el 24-6-1935.

39 Heraldo de Madrid, 22, 23, 25, 26, 27, 29, 30-7-1935.

40 Anunciada a l'Heraldo de Madrid el 26 i 31-7-1935.

41 Heraldo de Madrid, 8-8-1935, com a fi de festa amb el Niño de Utrera i Sabicas, el seu pare i el seu germà.

42 Heraldo de Madrid, 17, 19, 21, 22, 23, 24, 26, 27, 28, 29, 30-8-1935.

43 Heraldo de Madrid, 28-9-1935.

44 Debut el 16-11-1935, anunciat el 15-11-1935 a l'Heraldo de Madrid i, successivament: 16, 18, 20, 21, 22, 23, 25 del mateix mes.

45 Segons la cartellera de l'Heraldo de Madrid de 14-12-1935, s'estrenava al Cine Rialto, en funció de gala, el dia 15.

46 S.Aguilar, cit.

47 Simplicíssim, Sevilla al dia, ABC Sevilla, 12-12-1935.

48 Alberto García Ulecia, Las confesiones de Antonio Mairena, Publicaciones de la Universidad de Sevilla, Sevilla, 1976, pp. 91-93. Mairena explica que Carmen Amaya va debutar en el salón Variedades, hoy Cine Trajano, però com ja he anotat, abans ja havia actuat a finals de 1935 al Teatro Lloréns.

49 ABC Sevilla, 22-2-1936.

50 La Vanguardia, 8-1-1936.

51 La Voz, 29-2-1936. També es va representar al Cine Ideal, segons ABC Madrid, 26-3-1936.

52 Com a última referència important, va actuar durant diverses setmanes de maig al Teatro de la Zarzuela de Madrid, al costat de Miguel de Molina i Pastora Imperio, entre d'altres, Heraldo de Madrid, del 2 al 15-5 -1936. El 12 de maig se li va fer un homenatge.

53 Referència discogràfica Odeón 183.702, lletra i música de Gaspar Vivas i Cándido Larruga.

54 F. Hidalgo, cit., Pàg. 99-101.