Carmen Amaya, en les obres completes d'Alejo Carpentier vol. IX

Després de Raquel Meller, els herois de París-Madrid són els gitanos que fan la seva aparició en un quadre andalús. Parlar de gitanos, fa pressentir somriures escèptiques. S'ha abusat tant de la ginatería als escenaris frívols del món, que avui es creu menys en zambras que gopaks russos! ...

No obstant això, pel que fa al Palace, s'ha de deixar tot l'escepticisme a un costat. Els seus directors van saber mostrar gitanos d'una autenticitat que mai ens haguèssim atrevit a esperar de París. Els seus ballarins i cantaores no semblaven tenir si més no l'hàbit d'aparèixer en escena, i malgastaven oportunitats admirables de fer-se apluaidr, per falta de malícia.

Per la meva banda, confesso haver sentit una rara emoció davant les danses d'una d'aquestes dones ardents i ennegrides. Les danses primitives, pròximes de la terra, exerceixen sobre mi una atracció singular. I en els taconejos asimètrics, i les contraccions gairebé elèctriques d'aquesta gitana anònima, vaig trobar la poesia aspra, l'eufòria rítmica, que em fan adorar, sobre totes les formes musicals populars que existeixen actualment, la meravellosa arquitectura dels aires afrocubans ... ¡Dansa de nervis en vibració, dansa de cos tens com corda d'arc! ¡Equilibri admirable, trencat cada vegada per ser cada vegada trobat, estances en el ball, com estances de poema! ¡Ball dolorós i bàrbar, insinuant i ferotge, sensual i litúrgic; projecció, saeta, espasme! ...

En sortir del teatre, el públic de la première de París-Madrid, s'ha d'haver sentit esglaiat per la fredor grisa de la malenconiosa tarda de primavera parisenca, en què vam poder aplaudir la dansa de Sol de la prodigiosa gitana ...

Carteles, 16 de juliol de 1929.
Obres completes d'Alejo Carpentier vol. IX - Siglo XXI editores, 1998