Barcelona reivindica les figures de Carmen Amaya i Vicente Escudero – La Vanguardia, 5 de setembre del 2000

Els llegendaris ballarins són objecte d'homenatges a l'avantsala del 28è Congrés d'Art Flamenc, que fins a el dia 9 analitzarà la fecunda relació de Catalunya amb el flamenc.

Barcelona (redacció) - Ballarina genial que va saber projectar el seu art a les més alts cims de la popularitat - de París a Nova York -, potser per ser gitana i per ser el flamenc el seu mitjà d'expressió, Carmen Amaya mai va gaudir a la seva ciutat natal, Barcelona, ​​de l'estima popular que el seu talent mereixia. Per pal·liar en part aquest oblit, l'Ajuntament de Barcelona li va tributar ahir un homenatge amb una ofrena floral a la font que porta el seu nom i la inauguració al Centre Cívic de la Barceloneta l'Espai Carmen Amaya, un centre de documentació dedicat a la seva figura.

L'acte previ al 28è Congrés d'Art Flamenc, que fins al dia 9 analitzarà la fecunda relació de Catalunya amb el flamenc, va coincidir ahir amb l'anunci de la troballa d'unes gravacions inèdites que recullen sis hores de converses entre l'artista del Somorrostro i el periodista del Diari de Barcelona Josep Maria Massip, informa Efe. Les cintes les va trobar per casualitat el periodista i escriptor Arcadi Espada mentre inspeccionava el fons documental de la Biblioteca de Catalunya.

Gravades segurament a Washington cap a 1958 o 1959, el periodista destaca el valor de les cintes per ser un material fidedigne i molt estrany en un art marginal com és el flamenc. En la seva opinió, no hi ha un testimoni superior que narri la seva vida. En la conversa, la bailaora, que portava més d'onze anys fora d'Espanya, explica la seva vida a l'estranger, la seva infància al barri del Somorrostro i la duresa d'una infància que la porta a ballar i cantar pels bars del barri de la Barceloneta fins a altes hores de la matinada.

Precisament un dels seus primers escenaris, on de nena anava a ballar amb el seu pare, el restaurant 7 Portes, va descobrir ahir en un dels seus menjadors -estança que al seu dia li servia d'improvisat camerino- una placa commemorativa en record seu. Aquest acte va posar fi a una passejada guiada per Francisco Hidalgo, autor de la biografia de Carmen Amaya. Cuando duermo sueño que estoy bailando, que havia començat hores abans que la font portés el seu nom, la mateixa en què bevia de petita i que ella mateixa va inaugurar el 15 de febrer de 1959 a la seva tornada a Espanya.

Els organitzadors del 28è Congrés d'Art Flamenc, l'Ajuntament de Barcelona i la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC), tampoc han volgut oblidar a Vicente Escudero (Valladolid, 1885-Barcelona, ​​1980), una altra figura essencial del ball flamenc la vida personal i professional va estar estretament vinculada a la ciutat, i al voltant del qual es va inaugurar ahir una exposició, Vicente Escudero: veinte años de ausencia. La vida i l'obra del ballarí que va revolucionar la dansa espanyola d'aquest segle serà demà (CCCB 18:00h.) Objecte d'estudi en una taula rodona en què participaran Rosario Calleja, Rosta Segòvia i José de Udaeta.

Paral·lelament al simposi, en què està prevista la participació de 300 congressistes, la Filmoteca de la Generalitat ha dedicat un cicle de pel·lícules en què el flamenc s'erigeix ​​com el principal protagonista. Inaugurat ahir amb Los Tarantos (1963), la llegendària pel·lícula de Rovira Beleta que té justament com a protagonistes a Carmen Amaya i Antonio Gades, en els propers dies es podrà revisar títols com María de la O (1936), de Francisco Elías, a la que també participa la mítica ballarina; Duende y misterio del flamenco (1952), un documental en el qual Edgar Neville plasma la seva fascinació pel flamenc a través de figures com Antonio, Pilar López o Manolo Vargas, i la més recent, Bodas de sangre (1980), del realitzador Carlos Saura.

La Vanguardia, 5 de setembre del 2000